Chiptune – music for a Lifegame

Avui parlaré una mica d’un estil de Música pot ser poc conegut pel populacho i alhora bastant reconegut. Qui no ha sentit mai les cançons dels antics Videojocs… de quan els xips de So no permetien més que 3 formes d’ona i un canal de Soroll blanc? Tetris… PacMan… ??? Doncs sí això té un nom i a la dècada dels 80 – principis dels 90 es va convertir en un estil de Música, el Chiptune.

Aquest consisteix en fer Música a partir dels recursos electrònics més mínims, aconseguint com és natural Música mínima (no estic parlant del Minimal, això és una altra cosa). Doncs el Chiptune no té res a veure amb DJ’s ni sales de discoteca malgrat sigui un camp de la Música Electrònica. Els seus intèrprets (i no parlo de la consola en sí que estigui berreando en aquell moment) els agrada actuar en viu. Portar els seus trastos a l’escenari i fer ells la Música i els sons al mateix moment. Al cap i a la fi és el què mola dels concerts en viu no??? No pas un tiu dret davant una taula de mescles burxant-se el nas per donar-li Play a la següent cançó de 2 hores…

Ara bé… quins són els trastos que fan el so??? Doncs tot el que soni a Chiptune (quina definició més dolenta no? jeje és com allò: “Un tensor es defineix com allò que es transforma com un tensor” XD). Si aquest estil neix als 80 és perquè en aquell “entonces” van sorgir les videoconsoles (1rs PC’s) ya més avançades de les que acabarien naixent les actuals; parlo de la Commodore, Spectrum, MSX i més endavant les màquines de Nintendo i companyia. Aquestes duien xips de so barats (no és que no n’existissin de bons, els Sintetizadors ja existien però eren caríssims) que reproduien fins a 4 tipus d’ones a molt baixa resolució (sovint fins a 8bits tan sols

Dins el Chiptune no hi ha moltes variants doncs és difícil que una cosa feta per un soni radicalment diferent del què fa un altre. Però això no limita la quantitat de gent dedicada a aquest món, i és que és com una sub-cultura en lent creixement. Al final un acaba decantant-se pels sons que més el puguin identificar escollint el hardware que definirà en part la seva marca personal. NO sona igual un paio que toca amb SID’s (C64) que un amb un exèrcit de Gameboys. La part de programació (de la música) és sovint elaborada desembocant en simfonies de ritmes accelerats i amb multitud de veus sonant simultàniament. Potser el més difícil és mantenir el control i que no soni a Caos .

Bé, prou xerrameca i deixo uns quants links d’interès pel qui li piqui la curiositat

http://www.8bitpeoples.com/ Aplec de compositors simplement genials i famosos arreu del món com Nullsleep, Bit Shifter i minusbaby

http://8bitcollective.com/ Un altre colectiu de música potser més amateur que l’anterior

http://barcelona_hq.micromusic.net/ Pàgina d’actualitat en esdeveniments relacionats a Barcelona

http://www.ymck.net/ Pàgina d’un grup Japonès que han creat un petit Software gratuït per crear els vostres propis Chiptunes!

ftp://oriol.no-ip.biz/Musica/Magical%208bit%20Plug Unes Demos de cançons conegudes que vaig mirar de reproduir amb el Software de la pàg anterior