Estreno nova web de venda de samarretes

http://welovetees.spreadshirt.es

és el nom de la meva botiga virtual allotjada a www.spreadshirt.es, un lloc on a partir d’ara posaré a disposició els meus dissenys basats en temes com ciència, tecnologia, informàtica, música, pel·lícules, etc. Espero que us agradin!

Pobre Blog Moribund…

Uff, si que fa temps que no escric res ja… A veure si un dia d’aquests trobo alguna Cosa interessant per explicar i m’hi torno a posar

Que Rica MIERDA

Estic Molt Cabrejat i amb mal de Panxa.

I es que acabo de venir del Cine. Sí, aquesta cosa que en algun moment algun boig va anomenar “Art”. Doncs que sapiguen que l’Art, com l’entenc jo, és per definició una cosa Bella i Agradable. En cap cas ha de provocar el rebuig i la repusió com ho esta fent el Cinema sobre el meu cos amb els seus productes de ínfima qualitat. Parlo de rebuig i repulsió en el sentit més literal de la paraula, doncs els sentiments afloren al meu cos en forma de nàusees i vòmits.

Anem a veure l’argument de la MERDA (és com em referiré a les pelicules que crec dignes de ser anomenades aixi) que vinc de veure:

El Incidente

13 anys Ciencia-Ficcio

Una familia huye de un inexplicable fenómeno que amenaza a la humanidad… y también al más básico de los instintos humanos: el de la supervivencia.

D’entrada no crec que sigui recomanada 13 anys doncs he hagut d’apartar la mirada en varies ocasions. És natural, en ma vida m’he abocat a la tassa del vàter a menjar merda, així que em nego a empassar-la pels ulls. Segon, de ciència-ficció en té el mateix que jo de Stripper o Capellà. Només perquè diguin la paraula “ciencia” repetides vegades en el guio aixo no justifica RES Senyor del magnific mon del Cinema. I finalment… jajaja quina merda de Sinopsi. Bé de fet en fa justicia doncs ens movem en temes escatologics tota l’estona…

Faré una cosa que per alguns sera de mal gust o mal vista pero crec que estic fent un be a la humanitat.

A EEUU apareix “magicament” un brot d’una extranya toxina que provoca el Suicidi (¿¿??) sobre tots aquells que l’inhalen. Aixo el protagonista ho atribueix a un mecanisme de defensa de les plantes contra els humans (WTF) i que de nou “magicament” nomes dura un dia. El temps just per mostrar durant tota la pelicula un munt de morts explicites que no venen gens al cas acompanyades de dosis de violencia gratuita totalment fora de l’argument. Al final el protagonista la seva novia i la filla d’aquest es salven “magicament” i viuen feliços.

Si aquest és el millor recurs cimenatografic que tenen alguns per mantenir una pelicula (1h 30min de la meva vida no es poc!) és que hem arribat al final d’aquest gènere. I és que em queixo d’aquesta però la meva queixa és a un nivell molt més general. Podria encaixar tota la MERDA que es fa posar el nom de CINE DE TERROR en una gran planta de compostatge que podria abastir els pagesos d’aquesta terra fins la fi dels temps. Si s’aixequés Bram Stoker de la tomba (que igual algun dia ho fa qui sap) o Mary Shelley… vomitarien de Fàstic davant de tals muntanyes de MERDA.

I és que això NO ÉS ART senyors del mon del cinema. És un producte que per desgracia s’esta extenen com un CANCER a la societat moderna amb l’unic objectiu d’alimentar els cervellets MALALTS de gent sense sentit del gust, de la bellesa i molt menys de l’Art. Incapaços de controlar sentiments i emocions, segurament propensos a l’autisme i la psicopatia.

A Menjar MERDA que America ho diu!!!

Chiptune – music for a Lifegame

Avui parlaré una mica d’un estil de Música pot ser poc conegut pel populacho i alhora bastant reconegut. Qui no ha sentit mai les cançons dels antics Videojocs… de quan els xips de So no permetien més que 3 formes d’ona i un canal de Soroll blanc? waveformsTetrisPacMan… ??? Doncs sí això té un nom i a la dècada dels 80 – principis dels 90 es va convertir en un estil de Música, el Chiptune.

Aquest consisteix en fer Música a partir dels recursos electrònics més mínims, aconseguint com és natural Música mínima 😀 (no estic parlant del Minimal, això és una altra cosa). Doncs el Chiptune no té res a veure amb DJ’s ni sales de discoteca malgrat sigui un camp de la Música Electrònica. Els seus intèrprets (i no parlo de la consola en sí que estigui berreando en aquell moment) els agrada actuar en viu. Portar els seus trastos a l’escenari i fer ells la Música i els sons al mateix moment. Al cap i a la fi és el què mola dels concerts en viu no??? No pas un tiu dret davant una taula de mescles burxant-se el nas per donar-li Play a la següent cançó de 2 hores…

Ara bé… quins són els trastos que fan el so??? Doncs tot el que soni a Chiptune (quina definició més dolenta no? jeje és com allò: “Un tensor es defineix com allò que es transforma com un tensor” XD). Si aquest estil neix als 80 és perquè en aquell “entonces” van sorgir les videoconsoles (1rs PC’s) ya més avançades de les que acabarien naixent les actuals; parlo de la pepinoCommodore, Spectrum, MSX i més endavant les màquines de Nintendo i companyia. Aquestes duien xips de so barats (no és que no n’existissin de bons, els Sintetizadors ja existien però eren caríssims) que reproduien fins a 4 tipus d’ones a molt baixa resolució (sovint fins a 8bits tan sols

Dins el Chiptune no hi ha moltes variants doncs és difícil que una cosa feta per un soni radicalment diferent del què fa un altre. Però això no limita la quantitat de gent dedicada a aquest món, i és que és com una sub-cultura en lent creixement. Al final un acaba decantant-se pels sons que més el puguin identificar escollint el hardware que definirà en part la seva marca personal. NO sona igual un paio que toca amb SID‘s (C64) que un amb un exèrcit de Gameboys. La part de programació (de la música) és sovint elaborada desembocant en simfonies de ritmes accelerats i amb multitud de veus sonant simultàniament. Potser el més difícil és mantenir el control i que no soni a Caos :).

Bé, prou xerrameca i deixo uns quants links d’interès pel qui li piqui la curiositat

http://www.8bitpeoples.com/ Aplec de compositors simplement genials i famosos arreu del món com Nullsleep, Bit Shifter i minusbaby

http://8bitcollective.com/ Un altre colectiu de música potser més amateur que l’anterior

http://barcelona_hq.micromusic.net/ Pàgina d’actualitat en esdeveniments relacionats a Barcelona

http://www.ymck.net/ Pàgina d’un grup Japonès que han creat un petit Software gratuït per crear els vostres propis Chiptunes!

ftp://oriol.no-ip.biz/Musica/Magical%208bit%20Plug Unes Demos de cançons conegudes que vaig mirar de reproduir amb el Software de la pàg anterior

SpeedRun – Corre corre!

Que no sabeu el què és l’SpeedRun??? Doncs no sabeu el que us perdeu. Si vau ser dels que no podien desenganxar-se de la vídeo-consola un cop el vici us posseïa quan éreu marrecs, aquestes joies us deixaran segur flipant 😉

N’hi ha de jocs que recordo de petit impossibles de passar i que ara puc veure de cap a cap en qüestió de minuts. La Comunitat Geek sí que sap en que invertir el seu temps 😄

Us en deixo uns quants dels jocs que recordo de la meva infància, però en podeu trobar molts més si busqueu una mica.

Super Mario Bros

Super Mario Bros 3

Donkey Kong Country

Donkey Kong Country 2 (Aquest joc és art)

Brutttal!!!

How to Draw The Simpsons in Paint? On esta el “How to”?

Al·lucinant vídeo d’algú que ha decidit perdre uns minuts de la seva vida en dibuixar els Simpson utilitzant el Paint (és un bon candidat a WTF aixo eh jeje) i que ho resumeix en una seqüència d’uns 6 minuts per poder disfrutar-ho. Genial

iBook’s death

Doncs això sembla… ja feia uns dies que el Portàtil del meu pare, un Apple iBook G3 12″ 600 MHz 640Mb RAM, no anava molt fi. En dues ocasions recentment es va quedar penjat sense possibilitat ni d’inicar-lo. En entrar el CD d’instal·lació un missatge prou desencoratjador sentenciava quelcom aprox així en passar la utilitat de verificació del Disc dur:

Se ha detectado un error grave de hardware. Si la unidad no ha quedado inutilizada (¿?) haga una copia de seguridad de sus archivos i reemplázela por una neva

Vaja que t’has quedat sense disc dur i no tens més pebrots que llençar el portatil o anar al $$ Servei Tècnic $$ a canviar la unitat. Com que sempre sap greu llençar una cosa que funciona (i bé) però alhora sap greu gastar-s’hi els diners si per 4 chavos tens ara un pepino d’ordinador Acer, Vaio, Ocomlivulguisdir; vaig ficar el nas a Google amb l’esperança de trobar coses tant guais com aquestes :):

i un link on explica pas a pas (més passos que els que va fer Jesus els 40 dies al desert!) i molt detalladament:

http://www.ifixit.com/Guide/Mac/iBook-G3-12-Inch/50/

La veritat és que s’ha de tenir paciència i espero tenir-la. Ho grabaré i si em surt bé ho penjare 🙂 (sino aquí acabarà la cosa és clar; o igual em decanto per un altre tipus de reparació: http://www.youtube.com/watch?v=HpywTfVB52g jeje

Gràcies comunitat Geek per tot el que ofereixes a la gent amb set de saber inútil